Aquest mapa intenta explicar una mica el treball que estic duent a terme amb el meu grup classe de P5, espero que us agradi la idea!
dijous, 31 de maig del 2012
dimarts, 22 de maig del 2012
SORTIDA ALS BOMBERS
Es tracta d'una sortida que vam realitzar les dues classes de P5 al parc de bombers.
View more PowerPoint from yolanda
dissabte, 12 de maig del 2012
fitxa disseny del projecte final
L'elecció del projecte ha estat molt difícil per a mi, ja que per molt que li donava voltes no sabia que podia incloure en aquest projecte. La veritat és que el meu treball diari intenta ser sempre motivador per als meus alumnes, presentar tot allò que tenim que treballar de la millor manera.
És per això que arribats el moment no sabia quin de tots incloure.
També hem de tenir en compte, que la motivació que tenen aquests nens petits, moltes vegades no és pot portar a terme, si tenim en compte que som una escola de dos linees, que les dos classes hem de donar els mateixos continguts i que hem de complir un curriculum a final del curs, doncs es fa pràcticament impossible.
Si que es podria fer si no estessim tant lligats al curriculum o a les mateixes exigències del centre.
"El cert és que la formulació d'un marc explicatiu global dels processos escolars d'ensenyament-aprenentatge, prou articulat, contrastat i compartit, que permetés d'analitzar les pràctiques educatives i oferir als docents coneixements útils per a la seva tasca quotidiana, era una necesssitat urgent i difícil demorable, malgrat les dificultats que implica que escoles, corrents i tradicions de diferent signe cohabitin sota un mateix encapçalament" (Coll, 1993; Monereo, 1995a.).
L'enfocament constructivista és el que aporta una explicació més "vertadera" del que significa ensenya alguna cosa perquè uns, estudiant-ho, aprenguin d'una manera satisfactòria i veritable en el sentit que ho entenen, Guba i Lincoln:
"la verdad ... se define en el paradigma constructivista, simplemente, como la construcción más informada y sofisticada sobre la cual hay consenso entre los individuos más competentes para formar tal construcción (...)." Guba i Lincoln (1994, pàg 21)
Aquí està la fitxa disseny que he preparat per fer el projecte final.
FITXA DISSENY
ACTIVITAT
|
DESCRIPCIÓ DELS AGENTS PERSONALS
|
Els
agents personals que hi participen, són els alumnes de P5 d'infantil, les
mestres tutores d'aquestes aules, els pares i mares voluntaris i en algun cas puntual (sortida al parc de
bombers) una mestra de suport.
TECNOLOGIA MEDIADORA
|
·
Ordinador
·
Programari divers: corel draw,
powerpoint, notebook, Jclic 3.0, internet, ...
·
Càmera digital
·
Pissarra digital
·
Projector
DESCRIPCIÓ DEL PROBLEMA DE PARTENÇA
|
La
intenció de l'activitat és donar a conèixer als alumnes la diversitat d'oficis
que hi ha, i la importància que té cadascun d'ells en la nostra societat.
A partir
de la coneixença de cadascun dels oficis presentats, pretenem que a part d'adquirir
molts més conceptes sobre el tema, que puguin ser capaços de ser una mica
crítics, per decidir quin ofici els agradaria exercir.
En aquest
cas concret hem treballat els oficis (fotògraf de natura, pedagog, carnisser,
pescador, tractorista, esteticient, secretària, antropòloga, arxivera,
verdulera, taxista), entre altres.
El fet
d'elegir aquests i no d'altres, ha estat perquè hem demanat la col·laboració
dels pares i mares dels mateixos alumnes (per tal d'implicar-los en la
realització del nostre centre d'interès), per tal que ens expliquessin (només
els que volguessin) el seu ofici.
La
participació no ha estat massa massiva, per part dels pares/mares, per això hem
decidit juntar els oficis que tenim de les dues classes de P5 per tal de tenir
més varietat d'oficis.
Fent
referència a la classificació que ens fa Jonassen, i concretament al nostre
cas, es tractaria d'un problema ben
estructurat, ja que té un estat inicial ben estructurat, és a dir no partim
del no res, sinó que ja partim d'una idea base del que volem saber i del que
més o menys coneixerem, per tant uns
objectius coneguts i finalment un grup restrictiu d'operadors lògics.
El
problema té una complexitat mitjana,
ja que depenent de l'ofici que tractem cada setmana, n'hi ha que són més fàcils
d'entendre, ja que els veuen com treballen i n'hi ha que no els han vist mai, i
són més difícils d'explicar.
També
diré que està ben situat, ja que
treballem en el context immediat de l'alumne.
Fent
referència al tipus de problema, diríem que es tracta d'una presa de decisions, en la que els
alumnes han de identificar els beneficis i límits, valorar opcions, seleccionar
alternatives i justificar la tria. Tot i que a aquestes edats, no és valoren
les opcions que tenen, de vegades l'elecció és simplement, pel fet que la
presentació d'aquell ofici ha estat més motivadora, més visual, sense tenir en
compte els pros i contres que comporta exercir-lo.
La
intenció és conèixer què fa cadascun d'ells i valorar quin dels oficis
presentats els ha agradat més i quin ofici els agradaria fer de grans.
PLANTEJAMENT
DEL PROBLEMA ALS APRENENTS
|
Les dues
mestres de P5, decidim que una bona manera de treballar l'àrea de l'entorn a P5,
durant aquest tercer trimestre, seria aprofitar la sortida que hi ha programada
(la sortida al parc de bombers, que sempre es fa a P5) per tal de treballar
alguna cosa relacionada amb el tema.
L'activitat
per sí mateixa ja és força motivadora, es tracta d'una sortida, però ens queda
totalment deslligada de tot el que estem treballant. És per això que decidim
treballar el centre d'interès dels
oficis, i d'aquesta manera donar una mica més de sentit a la sortida.
Per plantejar-ho als nens els passem una fitxa
inicial, on se li demana a l'alumne que es dibuixi i que escrigui que vol
ser de gran.
La
majoria no ho té gaire clar i dibuixa el primer que se li passa pel cap.
Llavors els diem que més endavant els tornarem a passar la mateixa fitxa, però
que segur que ja tindran molt més clar el que voldran ser de grans. Els preguntem
si els agradaria que els seus pares/mares ens vinguin a explicar el seu ofici.
I la majoria està més que encantat/da. S'envia una nota als pares demanant la
seva col·laboració per portar a terme el centre d'interès.
Se'ls demana
als pares que la sessió de presentació de l'ofici sigui molt visual, poc
complicada tenint en compte les edats i que si és possible que porti algun dels
estris que utilitza per fer la seva feina i si té uniforme també.
La
majoria d'ells a part de portar els estris, han portat mapes conceptuals,
alguna maqueta, algun dvd, etc... (ha hagut molta diversitat de recursos
emprats).
I com a
activitat final d'aquest centre d'interès, fem la sortida per conèixer l'ofici
dels bombers (que és la que presentaré en més detall al treball final).
Les TIC
ens serviran de recurs mediador en tot el nostre procés
d'ensenyament-aprenentatge.
CONTEXT
DE L'ACTIVITAT. ASPECTES RELLEVANTS PER A L'APRENENT
|
Com he
dit abans, el centre d'interès treballa els objectius marcats en l'àrea de
l'entorn de P5. L'activitat es realitzarà en tres espais diferents, tenint en
compte que una de les activitats és escoltar i preguntar al pare o mare que
presenta l'ofici, i que en aquest cas ho fem les dues classes juntes, hem
decidit anar a l'aula del vídeo que es més gran. La resta d'activitats
majoritàriament es realitzaran a l'aula (les fitxes de treball així com el
programari Jclic 3.0).
N'hi ha
una activitat final que la fem a la sala d'ordinadors on tenim la pissarra
digital i una altra d'extraordinària que es fa al parc de bombers.
La
varietat de recursos que duu aquest centre d'interès fa que els nens/es
estiguin encuriosits, i que tinguin ganes de conèixer quin ofici coneixeran
aquella setmana, com els ho presentaran, i si voldran ser de grans allò que els
ensenyen.
Cada
setmana coneixen un ofici. Prèviament els anticipem, quin pare o mare ens
vindrà a visitar. Una sessió de la tarda la dediquem a la presentació de
l'ofici (on ve el pare/mare i explica el seu ofici, i demana als nens/es que li
facin preguntes de tot allò que volen saber sobre el seu ofici), i un matí el
dediquem a treballar les fixes de l'ofici en qüestió.
En el cas
de l'ofici dels bombers la sortida tindrà lloc un matí i la resta d'activitats
(cada aula individualment, és a dir 18 alumnes en el nostre cas) s'aniran fent
una tarda a la setmana fins acabar el curs.
L'organització
de l'alumnat en les diferents activitats variarà (gran grup, petit grup,
individual, grup classe).
CARACTERÍSTIQUES
COGNITIVES , EMOCIONALS, ACTITUDINALS, FÍSIQUES MÉS IMPORTANTS DELS APRENENTS
|
Es tracta
d'un grup més o menys homogeni, en quan a característiques cognitives. El grup
consta de 18 nens i nenes. Hi ha tres alumnes que d'incorporació tardana (ètnia
gitana) que no estan al nivell dels altres nens.
Podríem
definir les característiques dels nens/es d'aquesta edat:
Cognitives: Tenen gran fantasia i
imaginació
El
pensament cada cop és més lògic.
Omnipotència
màgica (possibilitat d'alterar el curs de les coses). Hi
ha un notable progrés en el desenvolupament del llenguatge.
Emocionals/Actitudinals:
Mostren
més independència i seguretat en ells
mateixos.
Passen
més temps amb el grup d'iguals.
Socials: Els agrada participar, cooperar i
mantenir la unitat grupal.
Respecten els
torns i exigeixen als altres que ho compleixin.
Escolten amb
atenció els relats, els encanta fer preguntes per conèixer
amb més detall les coses.
Comparteixen
situació de joc i materials.
Físiques: Tenen major control i domini dels seus moviments.
La
construcció interna de l'esquema corporal la tenen quasi acabada.
Tenen
la lateralitat ja definida.
OBJECTIUS/
CAPACITATS A ASSOLIR O DEMOSTRAR
|
Els
objectius didàctics a assolir seran:
Coneixement d'un mateix i autonomia personal
-
Desenvolupar la capacitat de triar segons les seves preferències
- Valorar
el propi treball
Coneixement de l'entorn
-
Conèixer els oficis de l'entorn més pròxim
- Valorar
totes les feines
-
Conèixer alguns dels oficis dels seus pares i mares i quines activitats
desenvolupen
- Adquirir
hàbits de responsabilitat
- Actuar
amb precaució en les sortides
- Saber
comportar-se en espais diferents a l'escola
-
Desenvolupar l'hàbit de preguntar per tal de satisfer la curiositat i ampliar
coneixements
-
Fomentar l'educació per la igualtat entre els sexes
Llenguatge: comunicació i representació
-
Escoltar, parlar i conversar
-
Conèixer el vocabulari relacionat amb els oficis
-
Conèixer fórmules convencionals de salutació, comiat, petició i agraïment
- Aproximació
a la llengua escrita
Les capacitats que es treballaran en aquest centre d'interès seran:
-
Comportar-se d'acord a uns hàbits i normes que el portin cap a una autonomia
personal i cap a una col·laboració amb el grup social
-
Observar i explorar l'entorn immediat, natural i físic amb una actitud de
curiositat i respecte i participar gradualment, en les activitats socials i
culturals
CONTINGUTS
|
ÀREA I. Coneixement d'un mateix i autonomia personal
-
Expressió de preferències sobre els oficis i les professions
- Hàbits
de responsabilitat: tenir cura del propi treball i complir les tasques
encarregades
ÀREA II. Coneixement de l'entorn
- Els
oficis dels pares i mares i les eines que utilitzen
-
Valoració de tots els oficis
- Visita
al parc de bombers
-
Responsabilitat i precaució a les sortides
-
Reconeixement i pràctica de les normes de conducta al sortir de l'escola
- Tots
podem fer la mateixa feina (Educació per a la igualtat entre sexes)
ÀREA III. Llenguatge
- Ús i
comprensió del vocabulari relacionat amb els oficis
- Interès
per expressar-se amb educació utilitzant fórmules de cortesia
-
Aproximació a la llengua escrita
PREVISIÓ
DE LA SEQÜÈNCIA D'ACTIVITATS I ORIENTACIONS
|
L'activitat
comença en una presentació prèvia de l'ofici que estudiarem aquella setmana.
Anticipem sempre una mica d'informació sobre que ens trobarem quan vindrà el
papa o la mama a explicar l'ofici. Fem prediccions sobre el que ens explicarà, i hipòtesis, és una manera
d'activar els seus coneixements previs. Ens assegurem que la majoria d'ells
coneguin o n'hagin sentit parlar de l'ofici, si és el cas que no el coneixen o
no n'han sentit parlar fem una activitat introductòria (en parlem una mica,
busquem per internet alguna imatge de l'ofici en concret, mirem algun vídeo
curtet, etc..) abans no ve la persona a explicar-nos a què es dedica.
La
seqüència d'activitats d'aquest centre d'interès consta de:
1.
primera fitxa de tot el centre d'interès jo de
gran vull ser.... (es dibuixaran que volen ser de gran) (individual)
2.
Activar coneixements previs dels
alumnes a partir de la conversa (has vist mai un ...? on treballen els/les ....?
per què se'ls diu .....? )( grup classe/conversa col·lectiva)
3.
Visita del pare o mare per explicar el seu ofici (a
partir de tot tipus de material, pot ser tant a partir de fotos, vídeos, mapes
conceptuals, etc...)(gran grup/ conversa
col·lectiva)
-En el cas de l'ofici de bomber
que és el que fem últim, els passem un vídeo previ a la sortida al parc de
bombers. En tornar de la visita la setmana següent, anem a la pissarra digital,
on les mestres hem muntat una activitat que els nens hauran de resoldre (grup
classe), és per valorar el que han après en la sortida que hem fet als bombers.
En una altra sessió els passarem el vídeo o powerpoint que muntarem de la
sortida dels bombers (els agrada molt veure's en foto, vídeo, etc..)
4.
Finalment avaluarem el resultat del
treball, a partir de l'avaluació continuada portada a terme al llarg del
trimestre (fitxes de treball de cada ofici treballat, també utilitzem per a
l'ocasió dues activitats que hi ha al clic 3.0 tant dels bombers com dels
oficis en general). (individual)
5.
Finalment els ensenyem el blog de
l'escola on hem penjat tot el treball que hem anat fent al llarg del trimestre.
La visita dels pares i la sortida als bombers.(grup classe).
6.
Muntem l'àlbum del tot el treball
realitzat. (individualment)
FONAMENTACIÓ
PSICOPEDAGÒGICA DEL DISSENY
|
El disseny
utilitzat en aquesta sèrie d'activitats que es duen a terme en aquest centre
d'interès, no intenten més que integrar les variables que possibiliten
l'aprenentatge significatiu, i aquestes són:
·
el treball obert: per poder
treballar amb alumnes diferents
·
la motivació: per millorar el
clima de l'aula i tenir l'alumnat interessat en el treball. Aquest es configura
com l'element bàsic per garantir un procés positiu d'aprenentatge, sostingut
per un bon nivell de treballa l'aula.
Segons Ausubel, Novak i Hanesian (1976),
per aconseguir que l'aprenentatge sigui positiu, la motivació ha de venir de la
tasca mateixa a part de les motivacions externes, juntament amb l'aprovació de
l'adult.
·
el medi: per relacionar-lo amb
l'entorn.
·
la creativitat: per potenciar la imaginació i la intel·ligència.
S'intenta
en la majoria d'activitats que s'utilitzi la tecnologia de manera productiva,
ja que promou un aprenentatge
significatiu en els nostres alumnes.
El que es
pretén amb el disseny presentat, és que el nen/a aconsegueixi un aprenentatge
significatiu, i com a resultat d'aquest un model mental dels fenòmens que han
explorat i manipulat.
Tenim
també amb compte en tot el procés la teoria constructivista, ja que en tot
moment partim dels coneixement previs dels nostres alumnes.
PROCEDIMENTS
I CRITERIS D'AVALUACIÓ
|
A l'educació infantil l'avaluació serà formativa,
contínua i global.
Per tal
de realitzar aquesta avaluació farem servir els següents instruments
d'avaluació:
-Observació
directa i sistemàtica, ja que constitueix la tècnica principal del procés
d'avaluació d'aquesta etapa.
-Treball
diari de classe, tant oral com escrit
-Esforç
en la realització de les tasques
L'avaluació
ens servirà per identificar els aprenentatges adquirits i el ritme i les
característiques de l'evolució de cada nen o nena així com l'assoliment de les
capacitats bàsiques.
No obstant
aquesta avaluació no només es portarà a terme a nivell dels alumnes, sinó que a
partir dels resultats anirem veient com es desenvolupa tot el procés i ens
permetrà fer modificacions en tant i quan siguin necessàries.
PREVISIÓ
DE TEMPORALITZACIÓ
|
El centre
d'interès no durà molt més temps que un trimestre (en aquest cas el tercer).
Es
treballa dos sessions per setmana, excepte el cas dels bombers que porta un
treball previ i un treball posterior.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)